La despertarà el vent d'un cop als finestronsÉs tan llarg i ample el llit... I són freds els llençols...Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra màSense trobar ningù, com ahir, com demàLa seva soledad és el fidel amantQue coneix el seu cos plec a plec, pam a pam...Escoltarà el miol, d'un gat castrat i vellQue en els seus genolls dorm els llargs vespres d'hivernHi ha un missal adormit damunt la tauletaI un got d'aigua mig buit quan es lleva la tietaUn mirall esquerdat li dirà: "Ja et fas granCom ha passat el temps! Com han volat els anys!Com somnis de jovent pels carres s'han perdut!Com s'arruga la pell, com s'ensorren ells ulls!..."La portera, al seu pas, dibuixarà un somrís:És l'orgull de qui té algú per escalfar-li el llitCada dia el mateix: agafar l'autobúsPer treballar al despatx d'un advocat gandulAmb qui en altre temps ella es feia l'estretaD'això fa tant de temps... Ni ho recorda la tietaAmb qui en altre temps ella es feia l'estretaD'això fa tant de temps... Ni ho recorda la tietaLa que sempre té un plat quan arriba NadalLa que no vol ningú si un bon dia pren malLa que no té més fills que els fills dels seus germansLa que diu: "Tot va bé". La que diu: "Tant se val"I el Diumenge de Rams comprarà al seu fillolUn palmó llarg i blanc i un parell de mitjons;I a l'església tots dos faran com fa el mossènI lloaran Jesús que entra a Jerusalem...Li darà vint durets per obrir una llibreta:Cal estalviar els diners com sempre ha fet la tietaLi darà vint durets per obrir una llibreta:Cal estalviar els diners com sempre ha fet la tietaI un dia s'ha de morir, més o menys com tothomSe l'endurà una grip cap al forat profundLlavors ja haurà pagat el nínxol i el taütEls salms dels capellans, les misses de difuntsI les flors que seguiran el seu enterrement;Són coses que sovint les oblida la gentI fan bonic les flors amb negres draps penjantI al darrera uns amics, descoberts fa un instant;I una esquela que diu..."Ha mort la senyoreta......descansi en pau. AMÉN"... I oblidarem la tietaRa la, ra, ra la...
