El meu xicot no és molt altTé massa panxa i poca patillaPerò té un encant especialI és que sempre em fa riureJa sé que és un noi molt normalNo té els ulls clars ni un xalet a les IllesPerò em mira i em sento importantI a més em fa riureQuan sóc sola a casaI el silenci em rosega per dintreArriba i m'abraçaI a l'instant ens portem com dos nens petitsUn damunt de l'altre estirats al llitVull resseguir el seu somriure amb els meus ditsBaixem abraçats fent merderEns fotem de les dones que ens mirenEns anem grapejant pel carrerEns besem i ens ve el riureQuan sóc sola a casaI el silenci em rosega per dintreArriba i m'abraçaI a l'instant ens portem com dos nens petitsUn damunt de l'altre estirats al llitVaig resseguint amb els dits el seu somrísJa sé que no és sempre un bon janTé els seus rampells i les seves maniesPerò se perquè l'estimo tantPerquè sempre em fa riure
