Ben depressa ha dinatS'ha tornar a afaitarI es posa la jaquetaGuaita mig d'amagatCom la dona al sofàVeu la telenovelaI li diu adéu però ella ja no el sentBaixa l'ascensor silenciosamentI així cada dimartsRepresenta que vaAviat a la feinaPerò ha quedat a aquell barOn no hi ha mai ni un gatProp de Vila-secaI com cada cop sent la tremolorMeitat por, meitat alegriaDe la barra estantEl cambrer diràSi vol el de sempreElla arribaràAmb els ulls brillantsI per un instantTot s'haurà aturatI per uns breus momentsUna estona de celJa no importa el demésUna estona de celEl que durà un cafèÉs una estona de celBen depressa ha dinatA la UniversitatS'ha pintat una micaSent com el campanarVa tocant els tres quartsS'arregla la faldillaAgafa l'autobús i seu al davantNomés cinc minuts que no acabenCom sempre dirà"sento haver fet tard"Ficant-se vermellaEll no dirà resNomés somriuràI per un instantTot s'haurà aturatI per uns breus momentsUna estona de celJa no importa el demésUna estona de celEl que durà un cafèÉs una estona de celMil cops repetintQue no té sentitSeguir aquesta històriaPerò aquest temps robatFa tirar endavantFins poder arribarAl proper dimartsI per uns breus momentsUna estona de celJa no importa el demésUna estona de celEl que durà un cafèÉs una estona de cel
